dimecres, 11 d’abril de 2018

TERRASSA - CA N'AMAT DEL CARRER SANT PERE

CA N'AMAT DEL CARRER SANT PERE



Digueu-me nostàlgic però de mica en mica va desapareixent la Vila de Terrassa. Aquella Vila, que ha meitat del segle XIX era pionera en la indústria tèxtil i que estava formada per una sèrie de casals i carrers que encara conservaven un regust medieval.
Va desaparèixer la casa Vinyals del carrer Major, Can Julià de la Quadra al carrer Sant Antoni, la casa Suris del carrer Sant Pere per donar pas al Casino del Comerç, la casa Ubach del carrer Garcia Humet, la casa Montllor del Passeig engolida per la Mutua de Terrassa, el carrer dels Banys per donar pas a un carrer de la Unió que d’aquesta manera va perdre el sentit del seu nom. Vam saber desvirtuar la plaça Major enderrocant les cases del Castell-Palau, per no parlar de les desaparicions més recents de l’edifici de l’Agrupació Regionalista a la placeta de Mn. Cinto Verdaguer, del grup Escolar Torrella de la Rambla.

Vam ser incapaços de donar una solució adequada al carrer Major i encara sort que no va prosperar l’ampliació del carrer de la Font Vella. Hem desvirtuat totalment el carrer de la Vilanova, i tants i tants casos que ens han portat a aconseguir un centre que pràcticament ja no té res a veure en la Terrassa embrió de l’actual.

I tot això ve a compte perquè en els darrers dies m’he assabentat de l’imminent enderroc de dos casals que formen part d’aquesta Terrassa que a mi m’hauria agradat s’hagués pogut conservar el màxim.

L’un, encara va per llarg, el de la casa de Can Bosch de Basea al Raval, i l’altre, pel que es veu més imminent, Ca n'Amat del carrer Sant Pere, en aquest cas amb l’afegit de la creació d’un nou carrer al centre de la nostra Ciutat.




 Sóc molt conscient de què significa el progrés i, per sobre de tot, els interessos econòmics dels actuals propietaris, però em fa molta pena que no hi hagi cap altra solució que no sigui l’enderroc.


De la casa de Can Bosch de Basea, sí, la de la capelleta de la Mare de Déu de Montserrat, ja en parlaré en una altra ocasió, però deixeu-me que em centri en la de Ca n'Amat del carrer Sant Pere.


Una casa de tres casals, més un altre afegit posteriorment, que no té cap mèrit arquitectònic més enllà de ser una casa més que bicentenària.

Les seves parets no tenen cap valor, però i el que dins hi va passar durant el segle XIX i principis del XX? Què van aportar a la vila de Terrassa primer i posteriorment a la Ciutat de Terrassa els seus habitants? Deixeu-me que us faci un petit resum de la vida de les famílies que la van ocupar per espai de gairebé dos-cents anys.

A finals del segle XVIII en Bartomeu Amat i Torres-Falguera, juntament amb la seva esposa Maria Mercè Galí i Galí, propietaris de Ca n'Amat de la Muntanya decideixen establir-se a la Vila i ho fan en una casa de tres cossos, al carrer Sant Pere núm. 25. 

Segons el cens de cases i terrenys de l’any 1818, disposen de dues cases al carrer Sant Pere, la núm. 182 del cens: “Bartomeu Amat i Falguera, casa de 2ª de tres cossos, bona en estat, i un quartà un picotí conreu secà de 2ª” i la casa núm. 183: “Bartomeu Amat i Falguera, casa de un cos de 2ª dolenta en estat”.


Aquest quartà i un picotí afegits a la seva casa varen ser els terrenys que, arribant fins a La Rasa, permeteren temps després a l’Ignasi Amat construir-hi el vapor Amat.
Fills del matrimoni Amat Galí foren:

Ignasi, que es casaria amb Emília Brugada i Just (4 fills) 

Teresa (soltera)

Dolors (morta de nena)

Ramona, casada amb Tomàs de Sagrera (3 fills)

Elvira (morta de nena)

Concepció, casada amb Antoni Casanovas i Ferran (llaner a Sabadell) (4 fills)  

Josepa (morta jove sense descendència) casada amb en Josep Busquets i Solé 

Bartomeu (mort jove)

i Ramón casat amb Cristina Vilaregut Boguñà (2 fills).

En Bartomeu Amat i Torres va establir el seu negoci tèxtil al Vapor de la Companyia, situat a La Rasa cantonada amb Pantà.

Però qui realment va fer pujar el negoci va ser el seu primogènit, en Ignasi Amat i Galí.


                                                                                                

L’Ignasi va néixer el dia 1 de febrer de l’any 1817 a la casa pairal del carrer Sant Pere. Va integrar-se a l’empresa tèxtil que el seu pare tenia dins del Vapor de la Companyia a La Rasa.

 Introductor a Terrassa de la maquinària francesa Mull-Genny, les més avançades del moment per la filatura.

Va construir, en els terrenys dels jardins de la casa del carrer Sant Pere 25, i a tocar de la Rasa, la seva pròpia fàbrica, Vapor Ignasi Amat, que posteriorment (1887) arrendaria a la societat Sala Germans i que finalment arribaria als nostres dies com a Manufactura Tèxtil S.A.






Ignasi Amat va continuar la tradició, en participar en totes les grans exposicions industrials europees: la de París del 1867, la catalana del 1871 i la de Viena del 1873. 
Segons les dades que ell mateix dóna, fabricava anualment de 800 a 1 000 peces de 25 metres cadascuna. La primera matèria era llana espanyola o saxona. La producció era força variada, segons aplicació, color i qualitat. Per això tenia maquinària que feia tot el cicle industrial, des del rentatge de la llana fins al tint i l’acabament del producte.

La comercialització es realitzava a través de dos dipòsits a Barcelona: una botiga al carrer del Dormitori de Sant Francesc, núm. 25, que venia al detall, i un magatzem al passatge d’Escudellers, que venia a l’engròs.

Va ser l’any 1885, formant part del consistori terrassenc, que va forçar la màquina per tal d’instal·lar definitivament l’enllumenat de gas als nostres carrers.

Així mateix alcalde de la Vila en el bienni 1863-1864. Cofundador del Col·legi Terrassenc. Cofundador de l’Institut Industrial i de la Caixa de Terrassa.






En els fets del 22 de juliol del 1872 la casa Amat va ser protagonista involuntària d’un fet. Segons Baltasar Ragón, en el seu llibre Terrassa en el segle XX: “Quan s’entornaven (els carlins) carrer de Sant Pere amunt, un terrassenc nomenat Masdeu, des d’una finestra del carrer de la Palla engegà un tret i en ferí un que anà a caure sota la reixa de ca l’Amat, aquest ferit fou traslladat a l’hospital, on morí poques hores després.”

Tres anys més tard, el 3 de novembre del 1875, amb motiu de la visita del general Arsenio Martínez Campos a la vila de Terrassa, s’estatjà a la casa Amat del carrer Sant Pere i allà va rebre la visita de les autoritats, fabricants, personal militar de la Vila i també fou obsequiat amb un esmorzar.

També consta que en aquesta casa i feu llargues estades el pintor Ramon Martí Alsina, deixant plasmat el seu art en diversos retrats de la família.



Antoni Sala i Sallés va aconseguir que Ignasi Amat li vengués la finca de Ca n’Amat de la Muntanya, llavors anomenada Ca n‘Amat de Pagès, l’afegitó de Muntanya seria posterior, encara que, casualitats de la vida, un temps després el seu fill Alfons Sala i Argemí es casava amb la pubilla d’Ignasi Amat, Mercè Amat i Brugada. Per tant, la masia tornava a ser part de la família Amat i de passada, amb la venda, la família Amat va poder redreçar la seva malmesa economia.


Pare de qui seria director de l’Escola industrial, en Bartomeu Amat i Brugada.
Morí el dia 30 de març de l’any 1891 a l’edat de 74 anys.
Els fills del matrimoni Amat Brugada, foren:
Mercè, casada amb Alfons Sala i Argemí (7 fills) 




Bartomeu, casat amb Lluïsa Montset i Soldevila (10 fills)


Julia, casada amb Joaquim Vancells Vieta (6 fills)

i Paulina, casada amb George Joly (5 fills)




Dels Sala Amat ja tenim prou bibliografia i no seré jo qui esmeni la plana a ningú, però podem recordar el llibre Alfons Sala i Argemí, Industrial i polític 1863-1945, d’en Josep Puy i Juanico i editat per l’Arxiu Tobella el 1983, i el Alfonso Sala Argemí, Conde de Egara d’Aurelio Joaniquet, editat per Espasa-Calpe l’any 1955.

Pel que fa a la família Joly Amat us remeto al llibre George y Paulina, Memorias de Esmirna (1882-1905), de Juan Joly Fontanals, Editorial Albada, 1991

I sí que voldria fer un petit esbós de què va representar la figura d’en Bartomeu Amat i Brugada i la seva família.

Neix a Barcelona el 22 d’abril de 1870 i mort, d’accident laboral, el dia 24 de març de 1909.

La Lourdes Plans en el llibre “L’Escola Industrial de Terrassa 1902-2002, cent anys de vida universitària”, ens fa una extensa descripció del professor Amat i la seva obra, per tant tan sols remarcaré la seva profunda estima a la indústria tèxtil en tots els seus camps.

Enginyer manufacturer civil i de mines per la Universitat de Lovaina. Pèrit mercantil, mecànic i químic.
Treballà a La Maquinista Terrestre y Marítima, a Kürting Hnos., a Torrella Hnos. de Terrassa i va esdevenir director gerent de la societat Amat i Viver dedicada a la filatura d’estam.

Catedràtic de vàries assignatures a l’Escola Industrial, entre 1904 i 1908, també va ser-ne director.


Des d’aquesta posició va impulsar la creació del Condicionament Terrassenc.

Davant la dificultat de compaginar les seves obligacions que tenia a la fàbrica, presentà, el 1908, la dimissió del càrrec de director de l’Escola Industrial. Només passat mig any, treballant a la fàbrica, li va caure al cap una politja despresa de l’embarrat, que li va produir una ferida mortal. El dia 24 de març de 1909 moria, al cap de 39 anys de vida, a conseqüència de l’accident.

La seva mort va ser molt sentida pels terrassencs, i així ho podem veure reflectit a la premsa de l’època.




Trobareu més informació en els blogs del Joaquim Verdaguer i el de Jordi Planas.




A pesar de la seva mort tan prematura, en Bartomeu Amat i Brugada va tenir temps per fer engendrar a la seva esposa, na Lluïsa Monset i Soldevila, fins a 10 fills:

Mercè Amat Monset, casada amb Antoni Roig Argemí (5 fills)

Ignasi Amat Monset, casat amb María Armengol Gall (4  fills)

Emilia (I) (morta de xarampió a 2 anys)

Paulina (I) (morta de xarampió amb 1 any)

Julia Amat Monset, casada amb Antonio Badrinas Sala (3 fills)

Emilia (II) (morta amb 1 any)

Paulina (II) Amat Monset, casada amb Antoni Marinel·lo Capdevila (2 fills)

Pilar Amat Monset, casada amb Francesc Corbera Guix  (3 fills)

Mª Teresa Amat Monset, casada amb Moisès Torrens Guillemot (2 fills)

Bartomeu Amat Monset, casat amb Mª Teresa Antolín Aparicio (3 fills)

I per tancar aquest breu, però intens, recorregut pels descendents d’aquella parella que decidí deixar la masia de Ca n’Amat de Pagès per venir a viure al carrer de Sant Pere, i a tall d’anècdota, podem dir que un fill del matrimoni Ignasi Amat Monset i Maria Armengol Gall, en Bartomeu Amat i Armengol, va ser distingit com a Terrassenc de l’Any 2002.

Espero que amb aquest petit passeig per les famílies que varen viure en aquesta casa, hagi quedat clar el que vull dir quan afirmo que les cases no tan sols tenen interès per les parets sinó que també, o més, per les persones que allà van deixar la seva empremta.

Rafael Aróztegui i Peñarroya
Abril 2018

Fonts consultades:

Terrassencs del 1800 – Baltasar Ragón – 1933

Terrassa Historials i Efemèrides – Baltasar Ragón – 1929

Guia Industrial de Tarrasa – Francesc Giralt i Serrà - 1901

L’Escola Industrial de Terrassa 1902-2002 - PLANS, Lourdes - 2002

George y Paulina (Memorias de Esmirna 1882 – 1905) Juan Joly Fontanals – 1991.

ALFONSO SALA ARGEMI, CONDE DE EGARA,- Aurelio Joaniquet -1955

ACVOC-AHT 1-1 Cadastre 1818 - Ajunt. Terrassa

Fotos pròpies i Arxiu Municipal de Terrassa.





dimecres, 4 d’abril de 2018

TERRASSA - MUNCUNILL ENDERROCA MUNCUNILL

MUNCUNILL ENDERROCA MUNCUNILL

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya (Abril 2018)


Josep Prat i Armengol

L'any 1895 en Josep Prat i Armengol (Pep Esquilat) encarrega a un jove arquitecte, Lluís Muncunill i Parellada, el projecte de construir un nou magatzem en els números 7, 9, 11 i 13 del carrer Sant Jaume, en el lloc on ja té un local.



Presentada la sol·licitud a l'Ajuntament el 13 de gener del 1896 i aprovat l'expedient segons acte del ple del dia 23 del mateix mes, l'obra tira endavant i el 1897 és inaugurat aquest nou magatzem, d'estil neoclàssic i segons Francesc Giralt i Serrà, en la seva Guia Industrial del 1901, és un edifici que fa no menys de 640 metres quadrats.

En Giralt continua la seva descripció: "en la explicación del plano va un dibujo general de esta fachada cuyo dibujo nos ha sido posible tomarlo de lado, dada la poca anchura de la calle donde está emplazado (c. Sant Jaume), no obstante ello puede dar buena idea de la grandiosidad y magnitud de este estabecimiento el que al ser visto por primera vez por un forastero, facilmente podria equivocarle por la fachada de una moderna catedral..."



 Quatre casals de façana, uns 20 metres, donen idea de la grandiositat de l'obra. Una gran sala d'exposició amb tres lluernes i sense cap columna que destorbi el pas. 



I aquest és el resultat final de l'edifici que en Lluís Muncunill va construir pel senyor Josep Prat, i els seus quatre fills, Joan, Agustí, Antoni i Josep, cada un d'ells encarregats d'una secció del negoci.




Sé per experiències d'altres empreses que el fet de tenir tots els fills dintre el negoci no acostuma a donar bons resultats. Desconec si aquest va ser el cas, però sí que sabem que 25 anys més tard, aquest terreny que ocupava el magatzem Prat, més tres cases de la part del darrere, tocant a Fontvella, serien adquirits per la societat Fomento del Trabajo, per tal de construir-hi el Gran Casino.
I a qui encarrega l'esmentada societat la construcció del nou casino?, doncs a un arquitecte ja no tan jove, 52 anys, de nom Lluís Muncunill I Parellada.
Aquí en Muncunill ja ha superat una mica el modernisme i es decanta per un disseny dels més eclèctics que trobem a la seva obra.





És d'aquesta manera que trobem al gran Muncunill enderrocant una obra del jove Muncunill, i precisament en l'espai on 25 anys endarrere  hi havia construït una catedral del tèxtil, ara ho destina a jardí del GRAN CASINO de Terrassa.
Resumint podem dir que en Lluís Muncunill fou el primer terrassenc en enderrocar una obra d'en Muncunill.

Consultes:

Terrassa, Patrimoni Industrial. Domènec Ferran, Neus Peregrina, Glòria Soler. Ajuntament Terrassa. 1999

Guia Industrial de Tarrassa.  Francisco Giralt i Serrà 1901

Arxiu Històric de Terrassa ACVOC  exp. OM47/1896

Fotografies: Arxiu Municipal Terrassa  AMAT
                    Rafael Aróztegui i Peñarroya.



dissabte, 3 de març de 2018

TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS

03 MARÇ 2018
TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS






És un senzill habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis. Totes les obertures de la façana són  allindades , arrodonides als angles i es troben decorades amb motllures d'emmarcament de tipus modernista. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a la banda esquerra, i una finestra a la dreta; al primer pis hi ha un balcó amb barana panxuda. El coronament de l'edifici és amb cornisa mixtilínia.
La Casa Salvador Carreras va ser bastida l'any 1904 per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero
Fins aquí la descripció que podem trobar a l’ Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, al blog d’en Jordi Planas i a Wikipedia.

Però jo no em limitaré a la descripció tècnica d'aquesta casa, no és el meu l'arquitectura ni ho pretenc. Investigador de vocació, la meva esposa en diu tafaner, jo aniré una mica més enllà i us explicaré quelcom que mai s'havia dit sobre aquesta casa, o hem de dir "cases"?
Quan casualment vaig passar pel davant i vaig veure que estava restaurada de poc, vaig fer unes quantes fotos i a l'arribar a casa, i passar-les a l'ordinador, em vaig donar compte que la casa del costat, la número 43, guardava molta similitud amb la núm. 41, la fins ara coneguda com a casa Salvador Carreras. 
  
Mogut per la curiositat em dirigí al lloc a on podia trobar alguna resposta, a l’Arxiu Històric, altrament conegut com a ACVOC, on amb l’ajut  del Josep Lluís, vaig arribar a trobar l’expedient d’obres OM 191/1904, en el que en Salvador Carreras, en nom de la societat Carreras i Salvatella, demanava permís per construir DUES cases en terrenys de la seva propietat del carrer Comte Borrell.


Ja teníem la primera descoberta, DUES cases?
La sol·licitud ho deixa molt clar: ...propietaria la razón social de varios solares sitos en la calle de Ramón Borrell, desean construir en dos de los mismos y de conformidad a los planos que acompañan DOS casas, por lo cual...

El dos de novembre de 1904, el ple acorda passar l’expedient a la comissió de foment, signa l’alcalde Alfonso Mª Ubach.

El dia tres, és a dir l’endemà, la comissió, amb el vistiplau de l’arquitecte interí Antonio Pascual, dóna la seva conformitat i en el ple d’aquest mateix dia es dóna el permís per tirar endavant la construcció.


Aquí podem veure la rapida tramitació dels permisos d’obres en aquell temps, en un parell de dies ho van deixar solucionat.

Com ja hem vist en altres expedients d’obres l’arquitecte que signa el projecte i  l’arquitecte municipal és la mateixa persona, en aquest cas es tracte de n’Antoni Pascual Carretero, que estava exercint d’arquitecte municipal interí per haver estat apartat de les seves funcions l’arquitecte titular, Lluís Muncunill i Parellada.

Bé, amb l’expedient a les mans em disposo a veure si en trec l’entrellat al misteri de les dues cases, quan fins als nostres dies, només parlem d’una.
I efectivament en obrir el plànol de la façana que signa en Antoni Pascual Carretero, veig que són dues cases juntes i amb el mateix disseny que veiem en la que fins ara coneixíem.


Les dues façanes haurien de ser iguales, amb el mateix disseny modernista, de l’estil que els tècnics en diuen "coup de fuet".


Fins aquí la història en fets real i documents verídics, a partir d’aquí deixeu que faci volar una mica la imaginació, i que us expliqui el que jo crec que va passar realment.
Quan l’Antoni Pascual va acabar la primera façana i li va mostrar al bo d’en Salvador Carreras, aquest va tenir un esglai del qual va trigar molt a refer-se. En veure aquella façana amb tantes corbes li vingué al cap edificis que hi havia a Barcelona dedicats a coses estranyes. 
En Salvador va cridar a l’Antoni i li va dir: mira Antoni, aquesta façana ja està feta, i si has gaudit fent-la fantàstic, però la del costat me la fas “normal”, no vull ser la riota del barri.
L’Antoni li digué que havia emprat un estil que estava molt en voga a tot Europa anomenat “coup de fouet”, al que el Salvador li va respondre que a casa seva el “fuet” el tenien a la cuina.
L’Antoni va acceptar la petició d’en Salvador, qui paga mana, però marxà de la reunió molt trist per la poca cultura arquitectònica del seu client. És evident que en Pascual i Carretero va aprendre la lliçó, ja que en cap de les seves obres posteriors, al menys a Terrassa, va emprar aquest estil.

Com podem veure a les fotos del núm. 43, va aprofitar el mateix dibuix pel que fa a la mida i distribució de les obertures de la façana, finestres, balconada, porta, respirall i fins i tot la col·locació del número, és la mateixa a les dues façanes, per bé que la segona sense els relleus arrodonits que donen tanta personalitat a la que, fins avui, coneixem com a casa Salvador Carreras.




Aquesta hipòtesi ve corroborada pel fet de no haver trobat cap expedient d’obres sol·licitant permís per modificar la façana de la casa del carrer Comte Borrell número 43.

È se non è vero, è ben trovato

Fotos Rafael Aróztegui i Wikipedia
Fons documental ACVOC. 



dimecres, 21 de febrer de 2018

TERRASSA - LES CARES DEL CARNAVAL 2018

Feia dies que no us posava una galeria de fotos. 
Aprofito LES CARES DEL CARNAVAL per fer un petit recordatori de la meva tasca més comú.

LES CARES DEL CARNAVAL  (seguiu l'enllaç)




dijous, 4 de gener de 2018

TERRASSA - PASTORETS 1950

ELS PASTORETS DE L'ANY 1950

Avui us presento el programa, obsequi d’un bon amic, de la representació dels Pastorets, del Centre Social Catòlic, de l’any 1950.
És un compendi de dades molt interessant. Actors, directors, col·laboradors, i fins i tot, els anuncis. A més d’un l’hi portarà records d’infantesa.
Gaudiu-ne i, si us plau, deixeu algun comentari. 
















Gràcies per la vostra visita. Si voleu copiar alguna de les pàgines us agrairé que mencioneu la procedència. 
Que tingueu tots i totes un FELIÇ 2018 !!!