El
cementiri nou s’inaugura el 1932 i el mateix any es pren l’acord de clausurar
el vell, però no té efecte i el seu us es prorroga fins el 1938. Els
propietaris de tombes i nínxols hi fan resistència i es torna a prorrogar el
seu us fins al 1943.
Un
dels darrers enterraments que es celebren en el cementiri de Vallparadís és, el
1945, el d’Alfons Sala i Argemí, compte d’Ègara.
Com
que la majoria d’inhumacions ja es van produint al cementiri nou, el vell es va
degradant i la Junta Provincial de
Sanitat adverteix, el 1956, de l’estat ruïnós del cementiri.
Així
i tot , el 4 de febrer de 1956, encara
s’efectua la darrera inhumació, la de Josep Mauri i Poal.
Finalment
l’any 1967 es procedeix a l’enderroc definitiu de tot el recinte conservant la
capella i el monòlit commemoratiu en memòria dels herois Jaume Jover i Valentí
Alagorda.
