De l’estudi fet per en Rafel Comes, Ana
Fernandez i Montse Saludes, titulat “El vedutisme terrassenc o la mirada
endògena” publicat a la revista Terme nº 24,
del novembre del 2009
La selecció de les fotos és meva.
A Terrassa,
les dues més antigues daten del 1860:
i el
1870:
si bé no proliferaran, ni començaran
a publicar-se a la premsa local fins el 1908. Per a poder fer aquesta classe de
preses, els fotògrafs necessiten indrets elevats i, en el cas de Terrassa, les talaies
més usuals són els terrenys de can Palet de Vista Alegre, els de can Poal,
l’hort dels Escolapis, la torre de l’Escola Pia, el campanar del Sant Esperit,
la Torre del Palau, la zona que actualment es correspon amb el carrer de
Galvany i també la del carrer de Colom.
Els pioners de la fotografia
preparen in situ la
sensibilització prèvia a cada impressió, de tal manera que el fet de prendre i
positivar un fragment de realitat els significa un meticulós esforç preparatori,
que inclou les operacions de sensibilitzar, exposar i processar en un temps
molt breu. Aquesta qüestió explica les poques panoràmiques urbanes que tenim
anteriors als anys vuitanta del segle XIX, que s’han convertit, per la seva
raresa, en objectes d’un valor molt proper al de l’obra plàstica original, ja que
posseeixen un plus tècnic artístic extrem, i és molt anunciada a la premsa la
seva exposició en aparadors públics.
El 1851, la innovadora utilització del
col·lodió humit sobre vidre per als negatius i el paper d’albúmina per als
positius, introduïda per Scott Archer, facilita encara més el treball dels
fotògrafs especialitzats en paisatges i arquitectura urbana, ja que, a part de
permetre la realització de còpies a partir d’un mateix negatiu, proporciona una
gran definició tonal i, utilitzat sobre paper d’albúmina, produeix impressions
de gran qualitat.
Fotògrafs forans.
Rafael
Areñas i Mitet
de Barcelona, primer fotògraf conegut que fa fotos de Terrassa.
Tenim constància que
el 1875, treballa a un local situat sobre el
Cafè de les Delícies, a la Rambla
del Raval de Barcelona, fotografiant i reproduint retrats a l’oli. També de Sánchez
y Cía., que dóna publicitat als seus treballs sota el reclam econòmic de:
“a real”. Aquest darrer, l’abril del 1877, atén els seus clients a la Fonda del
Comerç, a la plaça Vella, davant l’església del Sant Esperit
Des del 1883, també tenim l’anunci de R. Hernández, del carrer dels Gavatxons, 3, sota l’apel·latiu de Fotografía
Eléctrica,
Tenim algunes dades de Josep Cabanes, que, pel seu cognom,
possiblement procedeix de Manresa, Josep Cabanes, tal com ho recull la pàgina dos
del diari El Tarrasense, del 15 de setembre del 1889, exposa de manera molt
artística els seus retrats a una marquesina del carrer del Nord. I molts altres
fotògrafs de Barcelona posen anuncis a la premsa de Terrassa.
Els primers
fotògrafs establerts a Terrassa:
Adrià
Torija i Escrich
El primer fotògraf comercial que
s’instal·la de manera estable a la ciutat és Adrià Torija i Escrich, que, des
del número tres de la Revista Tarrasense, del 18 de juny del 1876,
apareix oferint els seus serveis els caps de setmana a un principal del carrer
Nou de Sant Pere, 19, tot mantenint un aparador publicitari al carrer dels Gavatxons.
Adrià Torija té la seva seu central a
Barcelona.
Precisament, del mateix 1876,
tenim una interessant fotografia d’en Torija (26,7 x 21,1 cm), dedicada a “El
Ball de plaça”, que se celebra durant la Festa de la Pau per a
commemorar la fi de la Tercera Guerra Carlina.
El 1882, Torija
obre una sucursal estable a la mateixa adreça on regularment atén les comandes
des del 1876, al carrer Nou de Sant Pere, 19.
El seu
estudi, tal com s’especifica a la seva publicitat, disposa d’una galeria de
vidres, és a dir, d’un espai envidrat que garanteix un òptim aprofitament de la
llum solar.
Robert
Margüet
El retrat és el principal pilar
econòmic de tots aquests fotògrafs, però, a més a més, és també una forma de
consolidar relacions socials. Un exemple molt clar és el del retratista francès
Robert Margüet –cognom que catalanitza com a Marquet–, que, a finals del
novembre del 1885, fa una estada a la ciutat, on exposa retrats de personatges famosos
a la sala de descans del Casino Terrassenc i rep diversos encàrrecs dels socis de
l’entitat. Posteriorment s’instal·la a Terrassa al carrer de Sant Llorenç 16.
L’establiment
Fotografía Tarrasense
Un altre dels primers negocis de
fotografia instal·lats a Terrassa és el que respon al nom comercial de Fotografía
Tarrasense, al carrer de la Font Vella, 86, tal com apareix anunciat al
diari El Tarrasense, des del 12 de juny del 1892, i on es realitzen vistes
i panoràmiques urbanes o també retrats de tots tipus, fins i tot de difunts.
Tenint en compte que al padró de 1894 ens apareix domiciliat
al mateix carrer, però al número 35, el fotògraf Mariano Riera i Nieto,
nascut a Vic el 8 de desembre de 1873 i arribat a Terrassa el 1891, potser era
aquest qui regentava la Fotografía Tarrasense.
Josep
Maria Ballester Benítez i Lluís Corominas i Piguillem
Josep Maria Ballester i Benítez neix a Múrcia i emigra, vers el 1878.
Viu a
Sabadell fins al juliol de 1894, any en
què apareix al padró de Terrassa, on ha estat traslladat per a exercir com a
cap administratiu de l’oficina de Correus. En aquesta ciutat es domicilia al
carrer de Sant Pau, 25 bis, i, a partir de l’any següent ocupa l’estudi de
l’Adrià Torija, però també continua treballant al local del carrer de Sant
Joan, de Sabadell. A partir de l’1 de setembre del 1897, Ballester es trasllada
a viure i a exercir com a administrador de telègrafs al carrer de la Font Vella, 127, ara passeig del Comte d’Ègara, i allà, el seu ajudant Coromines.
Ballester,
l’any 1900, edita la primera col·lecció de postals de Terrassa.
Corominas es trasllada a un local del carrer del
Passeig, 3, on, fonamentalment, dóna publicitat als retrats de primera comunió i
als positivats al bromur o al platí inalterables.
Corominas es trasllada a un local del carrer del
Passeig, 3, on, fonamentalment, dóna publicitat als retrats de primera comunió i
als positivats al bromur o al platí inalterables.
Joan
Figueras i Boada
El 29 de
setembre de 1900, La Comarca del Vallès ens dóna notícia de la mort, amb
tan sols trenta anys, de Joan Figueras i Boada, nascut a Terrassa el 7 d’abril
de 1869, un artista modest, domiciliat al carrer de la Rutlla, 44, dedicat amb
encert al dibuix i, especialment, a la fotografia, tècnica que, segons aquesta
publicació, domina d’una manera admirable.
Martí
Bonet i Berenguer
El
fotògraf Martí Bonet i Berenguer, instal·lat
al carrer de la Rutlla, 1 –l’antiga casa Poal–, on oferia combinacions de
bromur i de platí. En aquest mateix local, i des del 1904, també hi exerceix el
fotògraf L. Fiat,
Miquel
Ginestà i Soler
Un altre
fotògraf important a la ciutat és Miquel Ginestà i Soler, domiciliat, des del
1909, al carrer de la Rasa, 112. El seu principal ofici era el de comerciant
d’olis i sabors, al carrer Cremat, 24. Vers el 1924 es va traslladar a la
carretera de Matadepera, 80.
Joan
Rusca i Avellaneda
Joan Rusca i Avellaneda, un dels
fundadors, el 1914, del Gremi d’Artistes de Terrassa, ens apareix al llibre de
Matrícula i contribucions industrials de Terrassa del 1915, domiciliat al local
que li traspassa Miquel Ginestà l’any anterior, al carrer de la Rasa, 112. Joan
Rusca, però, com a fotògraf, ja exerceix des del 1905 al seu domicili particular del carrer de Sant
Josep, 6, mentre que també es guanya la vida com a viatjant de teixits.
Francesc
Estruch i Freixas
El 1883, Francesc Estruch i
Freixas arriba amb la seva família a Terrassa, procedent de Barcelona. La seva
primera activitat professional és la d’ebenista però, a partir del 1910, tal
com consta al llibre de Matrícula municipal, apareix compaginant-la amb la de
la fotografia, al carrer del Llessamí, 13.
Francesc Amer
Francesc
Amer i Esteva, domiciliat al Raval, 4, és un fotògraf que obté un dels diplomes
d’Honor i una de les medalles d’Or de l’Exposició Internacional de París, el
1913. Al butlletí del Grup Excursionista Montserrat, número 19, del març-abril
del 1928, hi insereix la seva publicitat, en què declara ser l’únic que pot
retratar els nuvis tot just sortir de l’església o que, durant la temporada de
primeres comunions,
al maig,
pot fer front a qualsevol demanda, gràcies a disposar de dues galeries
fotogràfiques que li permeten fer prodigis fotogràfics.
J. Vilatobà Establert al carrer S. Pere nº 4, sense dades massa clares del seu
establiment a Terrassa.
Josep Garcia
Argilaga
Un
dels fotògrafs locals més interessants dotat d’una moderna mentalitat respecte
la fotografia fou el reusenc Josep García
i
Argilaga, que arribà a Terrassa amb divuit anys, domiciliant-se al carrer de
Martí Díez, 6. García Argilaga, si bé no tenia estudi fotogràfic obert al
públic, sí es dedicà a la fotografia fent reportatges per a diaris i setmanaris
locals com foren El
Heraldo
de Tarrasa o La Comarca
del Vallés, on, a part de publicar algunes de les
seves instantànies, també s’ocupava de
cobrir
certes notícies a manera de cròniques, així com d’escriure articles d’opinió.
El 1912 fou nomenat corresponsal de les
revistes
La Unión Ilustrada de Màlaga
i de Teatre Català. També, des del 1915, treballava com a corresponsal a La
Tribuna,
El
Dia Gráfico i la revista Arte
Fotogràfico, de Barcelona, cobrint les efemèrides
socials terrassenques més importants amb
amplis
reportatges fotogràfics.
El
2 de març de 1917, García i Argilaga entrà a treballar com a escrivent a
l’Ajuntament de Terrassa, però sense deixar
mai
la seva feina com a reporter gràfic i periodista, cobrint, entre d’altres,
l’homenatge en memòria de l’actor Iscle Soler,
davant de la seva
tomba monumental al Cementiri de Vallparadís
Fins aquí
els primers fotògrafs, que a finals del XIX i principis del XX, comencen a exercir l’art de la fotografia a la nostra
ciutat.
De l'estudi fet per en Rafel Comes, Ana Fernandez i Montse Saludes, titulat “El vedutisme terrassenc o la mirada endògena” publicat a la revista Terme nº 24, del novembre del 2009
Fotografies de:
Fundació Arxiu Tobella
Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa